Podeu descarregar el manifest en aquest enllaç >>
CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES: ACUSEM I ACTUEM! OCUPEM JUNTES ELS CARRERS!
El 25 de Novembre és una jornada internacional per a denunciar les violències masclistes i expressar la força de les dones, lesbianes i transgènere amb les nostres accions i amb la força individual i col·lectiva per a fer-hi front. Les violències masclistes s’expressen de nombroses formes: els assassinats i les violències a l’àmbit de la parella o ex-parella, la violència vicària, l’assetjament sexual o per raó de sexe als àmbits laborals, acadèmics i culturals i en altres espais de relacions socials, la violència econòmica i institucional, les agressions sexuals, la violència digital, la violència obstètrica, la violència climàtica i ecològica, i un llarg etcètera. Totes elles són expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, lesbianes i trans, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonial.
Aquest 25N les feministes ocupem juntes els carrers amb les nostres acusacions i accions. Expressem la nostra ràbia. Som feministes que vivim per tot el territori (pobles, barris, escoles, llars, centres de treball i universitats). Som dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual. Som migrades i racialitzades, gitanes i paies. Som cuidadores, treballadores per compte propi, assalariades, cooperativistes, pageses, ramaderes, estudiants, treballadores sexuals. Som precàries. Som de totes les edats i ens sabem lesbianes, transgèneres, bisexuals, inter, queer, hetero, asexuals i persones no binàries. Som les assassinades, som les preses, som les que s’han quedat atrapades i mortes als conflictes armats, a les fronteres, a la mar Mediterrània i a totes les mars.
Actuem per aconseguir una JUSTÍCIA FEMINISTA
Acusem el sistema patriarcal en el seu conjunt, unes relacions comunitàries basades en estructures de poder establertes socialment, que sostenen situacions de desigualtats i que legitimen totes aquestes violències patriarcals vers les dones.
Acusem les institucions públiques que, lluny de fer una atenció integral feminista que garanteixi la prevenció, protecció i reparació, exerceixen violència institucional i mantenen i agreugen les violències masclistes.
Actuem pel reconeixement de la força i de l’apoderament de les dones, lesbianes i trans que fem front a les violències masclistes i ens construïm individualment i col·lectivament com a actores de la nostra llibertat.
Enguany ens hem constituït en TRIBUNAL POPULAR FEMINISTA on, a partir del testimoni de dones que han patit violències masclistes i de les aliances feministes analitzem les causes, les actuacions de les institucions. Donem valor a les experiències
diverses i donem visibilitat a les propostes i alternatives treballades al llarg del temps per a un abordatge integral i feminista de les violències masclistes. Definim propostes d’actuació per avançar cap a un enfocament basat en la justícia social amb una mirada feminista, i en un sistema alternatiu que sigui antiheteropatriarcal, antiracista, anticolonial, antimilitarista i anticapitalista.
Actuem per aconseguir la construcció d’unes relacions socials més justes i equitatives entre les persones i la reparació simbòlica de les dones que pateixen violències. Enguany hem abordat dos temes: la violència vicària i l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’àmbit laboral: dues violències masclistes força invisibilitzades. Continuarem amb aquest compromís com a objectiu.
Actuem a partir de les conclusions del TRIBUNAL POPULAR FEMINISTA, un esdeveniment públic per tal de fer visibles i de denunciar les violències masclistes contra les dones, de reconeixement i reparació simbòlica, un espai de denúncia i d’acció contra les pràctiques còmplices del sistema patriarcal.
Els testimonis de les mares protectores que han denunciat les VIOLÈNCIES VICÀRIES han estat carregats de dolor i també de força apoderada per a fer-hi front, més enllà de la violència institucional que s’ha expressat, tant a nivell de l’àmbit de l’atenció a les víctimes, com de l’àmbit judicial en relació a la violència vicària.
Acusem els governs, les institucions i la judicatura per la seva actitud misògina, perquè la paraula i l’experiència de les dones no tenen valor.
Acusem els poders públics per la insuficiència d’atenció integral en no disposar del personal professional necessari i suficientment format per a fer l’atenció integral de les dones i les seves criatures i que sovint és externalitzat.
Els acusem de no prioritzar els recursos, que s’haurien de invertir en un pla integral de formació de tots els agents de la comunitat educativa per una societat lliure de violències.
També acusem una part dels mitjans de comunicació que, en gran mesura, fan difusió d’una informació esbiaixada i són altaveus de missatges que no afavoreixen a identificar les causes de les violències masclistes i la seva eradicació.
Actuem perquè la paraula de les dones no sigui qüestionada de forma permanent i per eliminar definitivament l’aplicació de la Síndrome d’Alienació Parental: una síndrome inexistent, negada per l’OMS i el CGPJ i prohibida per llei a Catalunya, però que, tot i així, s’aplica molt sovint en processos en els quals hi ha denúncia per violència masclista o d’abusos sexuals a menors.
Actuem perquè no es produeixi la retirada dels fills i filles per part de la DGAIA basant-se en prejudicis racistes i culturals i, per tant, també actuem per a derogar la llei d’estrangeria.
Actuem per a posar a l’Agenda Feminista de manera rellevant la VIOLÈNCIA VICÀRIA i per a crear i reforçar les xarxes de suport i cura de les associacions de mares protectores tot donant veu a les seves demandes i acompanyant- les en els seus processos.
Les violències masclistes en l’entorn laboral i ELS ASSETJAMENTS PER RAÓ DE SEXE, SEXUALS, D’INDENTITAT I D’ORIENTACIÓ SEXUAL són el tipus de violències que patim més les dones al llarg de la vida, però també són les més invisibles, tant en el sector privat com en el públic. Les dones en situació de precarietat, principalment les dones migrades i racialitzades, patim més violències, com és el cas del sector de les feines de la llar i de les treballadores domèstiques i de cures i les kellys.
Actuem perquè totes les empreses públiques i privades, amb independència de la seva grandària, tinguin l’obligació de publicar mitjançant un Registre Públic els seus protocols de prevenció i abordatge dels assetjaments. Aquests Protocols han de contemplar l’adopció de mesures cautelars sense causar cap perjudici a les dones i han d’incloure el ciberassetjament. Totes les empreses han de garantir que disposen de la figura de persona de referència i que el personal està format i capacitat per tal d’abordar aquests temes.
Actuem per aconseguir que els poders públics estableixin un acompanyament gratuït a les dones que han patit un assetjament, així com el paper proactiu de la inspecció de treball quan se li exposin denúncies, tot garantint una investigació d’ofici eficient i especialitzada.
Actuem perquè, el fet de no haver estat sancionat per assetjament sexual o per raó de sexe i sexual, o de gènere sigui requisit necessari per promocionar a la feina.
Actuem perquè en el conjunt de les causes d’assetjament s’apliqui el concepte de càrrega de la prova i perquè en els processos d’incapacitat temporal es consideri accident de treball.
Actuem per la derogació de la llei d’estrangeria per ser font de violències contra les dones i impedir el seu accés a la justícia.
Actuem com a moviment feminista i xarxes de suport a les dones víctimes de violències sortint al carrer i fent visibles les violències que els diferents estaments no volen treure a la llum. Ens organitzem per oferir aquest suport a les víctimes i organitzar la nostra ràbia per tal de denunciar les administracions i les empreses que permetin la continuïtat de les violències.
El TRIBUNAL POPULAR FEMINISTA ha tornat a evidenciar que les violències masclistes són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonial, que existeix una forta violència institucional tant a les actuacions administratives com a les judicials i que estan provocant dolor i revictimització de les dones, lesbianes i trans que les patim. Recordem que les dones en situació de precarietat laboral i social i les racialitzades patim més violència i que no necessitem més lleis punitives que només
posen el focus en les condemnes de presó pels agressors- El que calen són sistemes d’atenció integrals i reparadors de les violències. Aquests serveis exigeixen una formació inicial, continuada i de qualitat als àmbits educatiu, social, de salut i judicial, i per la eradicació de totes les discriminacions que contribueixen a les violències masclistes. L’apoderament i la força individual i col·lectiva, la denúncia i l’acció dels feminismes és clau per a poder construir una societat més justa i sense desigualtats tenint en compte les nostres diversitats i mitjançant mobilitzacions, assemblees i accions d’ocupació de carrers i places,
En aquest 25N les resistències feministes s’expressen arreu del món i estan més vives que mai. Des de casa nostra sentim en especial Ucraïna, Iran, Rojava, Palestina, Afganistan, Nicaragua, El Salvador, Guatemala, … sentim els batecs de les dones que defensen la vida i la llibertat arreu del món perquè són també els nostres batecs.
DENUNCIEM i ACTUEM contra les violències masclistes i no pararem fins a ser lliures. Ens declarem comunitats d’acció i de resistència feminista i celebrem les nostres aliances, per sobre de les nostres diferències, per la vida, per la llibertat, per la comunitat, amb sororitat, perquè volem seguir existint.
Novembre feminista, 2022
Podeu descarregar el manifest en aquest enllaç >>
