Han mort 32. 32 dones en el que va d’any als Països Catalans. I això només és la punta de l’iceberg.
Dia a dia veiem com els mitjans de comunicació ens col·loquen les violències masclistes fora de nosaltres, com allò puntual que els succeeixen només a unes quantes.
Ens diuen que moltes de les violències que patim és quelcom inevitable, però la realitat és que la violència masclista és com un iceberg: som conscients i identifiquem l’estructura més visible, però existeix un gruix invisibilitzat que és suficientment gran i important per sostenir la part visible.
Imatge del Consell de Serveis Socials de la Garrotxa
A la punta de l’iceberg veiem la violència més extrema, aquella que és visible i que ens han ensenyat a identificar: Els feminicidis, les agressions sexuals, les amenaces, els crits… Però la massa de gel submergida de l’iceberg, contempla moltes altres violències que ens estan colpejant, i que els mitjans de comunicació i la societat ens fa tenir-les tan normalitzades que deixem de veure que estan perpetuant desigualtats.
Però nosaltres sabem que no és cert. Que la violència masclista es manifesta a la vida de totes. Que hi ha una quantitat creixent de feminicidis en tot el món, però també que la violència es dona en altres escales i a través d’una a infinitat de dispositius que continuen reproduint la ideologia patriarcal, de formes que a vegades és difícil destriar.
També sabem que les violències patriarcals ens afecten a totes de forma diferent en funció de múltiples factors: el racisme, l‘estatus migratori, l‘edat, la situació socioeconòmica i familiar (treball assalariat, treball de la llar, treball sexual, maternitat o no), diversitat funcional física, psíquica o sensorial, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, etc. Si neguem aquesta diversitat, fem invisibles les necessitats específiques que tenim, com a dones, lesbianes i trans davant les violències, tant pel que fa a les respostes com a les mesures que permeten prevenir-les.
La gran majoria de notícies i articles sobre violència masclista parlen únicament de les supervivents i els agressors. Com si la resta de la societat siguem només espectadors i espectadores. La nostra responsabilitat és col·lectiva i hem de prendre un rol actiu en la lluita contra les diferents manifestacions de les violències per deixar de percebre que és una cosa aliena a nosaltres. Perquè la violència masclista ens interpel·la a totes i a tots. Perquè no són fets aïllats, són estructurals.
#25N #EnsImplicaATotes
