COMUNICAT
El cas Errejón ha posat en evidència que les violències masclistes no són incidents aïllats, sinó violències estructurals, sostingudes per la complicitat silenciosa d’institucions i líders que emparen el poder abusiu.
Per això, aquest 25 de novembre ens unim per denunciar el sistema opressor que perpetua aquestes agressions i fer una crida massiva per exigir responsabilitat i justícia.
El cas Errejón: poder i masculinitat
Amb el cas d’Íñigo Errejón, hem comprovat un altre cop els estralls de la masculinitat més el poder, sigui del color que sigui. La masculinitat tòxica és un còctel explosiu per a les dones. Parlem de violència política i institucional, però també de violència cultural, periodística, empresarial, universitària…, el masclisme és estructural i els homes poderosos estan arreu.
Tot el nostre suport i solidaritat a les dones agredides, tant a les que presenten denúncia penal com a les que no ho fan. El patriarcat ens vol silencioses i obedients i trencar els pactes de silenci ha estat un triomf del moviment feminista, però les dones violentades que no denuncien tenen els mateixos drets que les dones que sí ho fan.
Respecte, acompanyament i suport en el seu procés. Que les dones agredides parlin quan, com, i on vulguin, que denunciïn si volen o si poden. No oblidem que les violències masclistes no són individuals, sinó que tenen una dimensió comunitària i la justícia patriarcal deixa de banda l’estructura social i la reparació a les víctimes.
Per acabar amb les violències necessitem més feminisme i un sistema comunitari reparador amb estratègies de prevenció i de no repetició, amb espais segurs i xarxes de suport i solidaritat.
Contra la impunitat, costi el que costi i caigui qui caigui
La vergonya ha de canviar de bàndol.
No esteu soles.
Governs i Estats: assumiu responsabilitats!
Aquest 25N, el nostre crit és per recordar als governs i institucions que ja no tolerarem més complicitats ni silencis. Les estructures de poder no poden seguir ignorant la seva responsabilitat en la violència que es perpetua quan no es fa justícia, quan no s’actua amb diligència i, pitjor encara, quan es manté la vergonya sobre les víctimes en lloc de situar-la on realment ha d’anar: sobre els agressors i els que els encobreixen.
Els moviments feministes, una força global i diversa
Des de Palestina fins al nostre territori, els feminismes ens unim aquest 25N per assenyalar la hipocresia i la impunitat dels que, amb el seu silenci, contribueixen a la perpetuació de les violències masclistes. Els feminismes som aquí per exigir que es trenquin aquests cicles de complicitat institucional. No tolerarem narratives que normalitzin les agressions o que culpabilitzin les víctimes. Aquesta responsabilitat política i social és imprescindible per avançar cap a una societat justa, lliure i sense violències masclistes.
Ens trobem el 25N, juntes, diverses i rebels, per fer sentir la nostra veu col·lectiva. Aquesta lluita és de totes, i la complicitat no tindrà lloc entre nosaltres.
