Aquest 14 de febrer fem una CRIDA CAP A LA VAGA FEMINISTA
EL 8 DE MARÇ PER DENUNCIAR també les VIOLÈNCIES MASCLISTES
La convocatòria se suma a la campanya per la Vaga Internacional de Dones realitzada per les feministes d’altres països com Argentina, Mèxic, Itàlia o Estats Units.
Des de Novembre Feminista ens sumem a la convocatòria de VAGA FEMINISTA per ressaltar un dels eixos temàtics: les violències masclistes. És intolerable que no puguem ser autònomes, propietàries de les nostres vides, dels nostres cossos; que expressar-nos o simplement caminar pels carrers ens produeixi por. No estem disposades a consentir ni una sola manifestació de violència contra les dones.
Aquest pròxim 8 de març volem arribar més lluny i visibilitzar amb una vaga la nostra força, la nostra ràbia i dolor i alhora la nostra alegria compartida de saber-nos fortes. Volem que ningú pugui mirar a un altre costat enfront de les nostres propostes i la nostra centralitat al món.
Ens convoquem a una vaga que va més enllà del que s’identifica com a atur laboral perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida, i la vaga ha d’aconseguir també altres treballs i espais: el de les cures, el consum, la vida estudiantil i associativa.
Per què fem vaga?
- Perquè ens falten totes les dones que han estat assassinades pel fet de ser-ho, víctimes de feminicidi, i que cada dia són més; perquè 1.000 dones han estat assassinades per violència masclista en els últims 14 anys.
- Perquè la crueltat de les violències masclistes inunda les pantalles dels nostres mòbils, televisors, ordinadors, construint-nos com a víctimes i profunditzant en un imaginari col·lectiu que normalitza les masculinitats violentes.
- Perquè la majoria dels mitjans de comunicació realitzen un tractament sensacionalista, ple de morbositat davant dels casos de violència contra les dones, sense considerar-nos com a subjectes de drets i sense assumir la seva responsabilitat en la lluita contra les violències masclistes.
- Perquè l’Estat no assumeix la responsabilitat que li correspon, amb la seva passivitat, i amb els pocs recursos destinats demostra la manca de voluntat política.
Per a què fem vaga?
- Perquè es consideri la violència masclista com una qüestió que afecta a tota la societat, que té la seva arrel en un sistema patriarcal que organitza les nostres relacions socials. Per això exigim que es tinguin en compte les diferents causes i es facin visibles els diferents nivells i dimensions de les violències. Mentre això no passi, ens seguiran matant.
- Perquè es promogui de manera efectiva la coeducació i una educació afectiu sexual que s’eduqui els nens contra unes masculinitats violentes, possessives, dominants, i a les nenes per desenvolupar la seva individualitat i sortir del marc de l’amor romàntic.
- Perquè s’apliqui de manera efectiva la legislació vigent i es doti de recursos suficients la lluita contra la violència per part de la parella o l’exparella, però també es canviï la llei i s’ampliï la definició de violència masclista per abastar a totes aquelles violències que patim pel fet de ser dones .Denunciem que el Pacte d’Estat contra la violència no integra cap de les dues coses ja que Montoro ha dit que de moment no hi ha nous pressupostos i per tant no s’aplicaran els recursos proposats.
Exigim protecció, reparació i justícia.
- Perquè el rebuig a la violència sexual vagi acompanyat de canvis culturals, en les idees, actituds, relacions i en l’imaginari col·lectiu que ens torni la nostra condició de subjectes de drets i ames dels nostres cossos, alhora que disposem de recursos per a la prevenció, la justícia i reparació de les dones víctimes de violència sexual
- Per ocupar l’espai públic, d’oci i la nit sense por de ser assetjades, com a espais de gaudi, trobada i diversió.
- Perquè les xarxes siguin un espai lliure i segur per a les dones, en el qual puguem abocar les nostres opinions, formes de vida i imatges sense ser assetjades, fustigades o agredides perquè l’espai virtual, com a espai públic, també és el nostre.
- Perquè totes les dones, sense discriminació de cap tipus, tinguem drets i justícia social; per que en totes les accions contra les violències masclistes es tingui en compte la diversitat de circumstàncies i condicions de les dones i la intersecció d’opressions que vivim.
- Perquè les jutgesses i jutges, així com tot el personal relacionat amb l’administració de justícia i d’atenció a la salut, rebin formació específica amb perspectiva de gènere i LGTBIQ + garantint així l’atenció als nostres drets; perquè hi hagi criteris clars d’actuació per protegir les dones i les seves filles i fills dels seus agressors.
- Per aconseguir canvis en un sistema penal patriarcal, classista i racista i que priva de llibertat a una gran quantitat de dones i perquè es tanquin els CIEs perquè cap ésser humà és il·legal.
- Perquè els mitjans de comunicació tractin els temes de violències masclistes amb rigorositat, tractant a les dones i els seus drets com a subjectes, no victimitzant ni empatitzant amb l’agressor
- Per tenir una vida lliure de violència i construir un món en el qual viure sense por de ser assassinada, violada, explotada, assetjada, perseguida per pretendre viure lliurement o defensar-nos d’agressions: és urgent eradicar les violències per poder triar la vida que volem viure.
- Per a aconseguir una vida lliure de violències cal actuar en tots els àmbits de la nostra vida. A Catalunya estem vivint un augment en la escalada repressiva: càrregues policials de l’1 d’octubre amb denúncies d’agressions sexuals Les feministes també estem compromeses en la defensa de la democràcia i de les llibertats al nostre país i entenem que, la criminalització i/o judicialització de formes pacífiques de protesta social i reivindicació política, també són formes de violència institucional, que hem de denunciar.
Som moltes, però serem més perquè: si parem totes parem tot.
El 8 de març pot ser un gran dia en aquesta revolució que hem engegat: la revolució feminista!
